Montserrat Miralles i el fesol de Santa Pau Eco

Montserrat Miralles és una dona superactiva, amb caràcter, que té les coses clares i li agrada treballar. El dia que vaig anar a visitar la seva casa i les seves terres, em va fer caminar de punta a punta dels camps, visitar tota la zona, mostrar-m’ho tot.

Montserrat i la seva parella, en Pep, es van instal·lar a la Garrotxa el 1996. Ella havia estudiat com a Enginyera tècnica agrícola i venien amb la idea de fer alguna cosa en el camp, viure de la terra. Volien fer tot el cicle: conrear i elaborar, i així poder treballar tot l’any.

Mentre anava contestant a les meves preguntes i explicant-me coses, anava fixant-se en els camps i entrant per a arrencar alguna mala herba o observant les plantes, com anava creixent tot. Em deia que els cabirols, reintroduïts per l’administració a la zona de la Garrotxa, provoquen danys molt importants a la collita de fesols. És un equilibri sempre delicat el que hi ha entre el llaurador i la fauna, que en aquest cas, ens diu la Montserrat, l’Administració ha trencat. De fet, em diu que si els danys de l’any vinent son com els d’aquest any, haurà de plegar.

La seva explotació disposa d'una casa amb finca al costat de la Fageda d'en Jordà, Can Maia. En conjunt conrea una hectàrea i mitja de terra volcànica entre pròpia i arrendada. La terra volcànica transmet un sabor peculiar a les verdures que s’hi conreen. "La idea era disposar de l'aigua de pluja per als camps de casa, on fem l'horta de regadiu, ja que recollim l'aigua de pluja i la guardem en cisternes. I arrendar altres camps per a realitzar l'horta de secà, la que no es rega. En aquestes plantem les mongetes de Santa Pau, les patates i les cebes. Això ho podem fer perquè a la Garrotxa plou bastant i la terra volcànica reté molt bé la humitat. “

Els dos enemics d'aquest conreu són les altes temperatures, més de 35 graus, i el vent de ponent (també anomenat a la comarca vent de la gana), llavors s'ho emporta tot cau la flor, i no hi ha fesols, i l'altre són els cabirols, que aquest any han deixat els camps arrasats.

Fa dos anys, ens explica, va haver de fer una gran inversió i dedicar moltes hores per vallar els camps, per evitar que el cabirol hi entrés. El primer any va anar bé, però aquest any han entrat igual, i s'ho han menjat gairebé tot. La Montserrat es lamenta que les administracions que van reintroduir el cabirol al parc natural, no estan fent tot el que caldria per regular-n'he la superpoblació i passen la responsabilitat del control als caçadors.

La reintroducció del cabirol va ser una iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El 1995 va tenir lloc el primer alliberament que no va tenir èxit, però posteriorment es va tornar a intentar i el 1997 ja se'n van comptar 40 caps. Aquell mateix any, els tècnics van comprovar que els animals s'havien dispersat en un radi de dos quilòmetres del punt d’engega.

La idea inicial era que la presència del cabirol propiciaria la conservació dels boscos. Els cabirols s'alimenten d'herbes de sotabosc, matolls i esbarzers i segons els tècnics no perjudiquen els conreus de les hortalisses ni dels cereals.

Ara el cabirol està estès per tot Catalunya, però els pagesos es queixen que se'ls mengen els conreus.

Això junt amb un any extraordinari de temperatures molt altes, sec i sense pluja, ha donat una collita molt minsa. “Un estiu tan llarg com el de l’any passat no l’havíem vist mai.”

La seva collita de fesol de Santa Pau, en un bon any, oscil·la entre els 700 i 1200 kg de mongeta. Aquest any, però, n'ha collit 300 kg.

Can Maia és l'únic productor amb segell del CCPAE que comercialitza aquest llegum tan singular de la Garrotxa. Diuen que es van decidir pel producte ecològic per coherència, "fer menjar per als altres tal com ho faríem per a nosaltres. Venc directe al consumidor o, com a molt, només existeix un intermediari abans d'arribar al comprador final. Quan vaig començar em varen donar el segell molt ràpid perquè els camps en que vaig començar feia temps que no s’hi conreava. Els que posteriorment he arrendat he hagut de passar els 2 anys abans de tenir la certificació ecològica.”

El fesol de Santa Pau té el reconeixement del segell de Denominació d'Origen Protegida de la Unió Europea i es conrea actualment en una terreny superfície de 30 hectàrees, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El S. XIX aquesta mongeta ja gaudia de molt de renom, fins i tot existeix una carta de 1854 que el governador civil de la província de Girona va dirigir a l'alcalde de Santa Pau, on li demanava una mostra del fesol per a portar-la a l'Exposició Universal de París. Desafortunadament no era època de collita, i l'alcalde va haver de respondre que no disposaven del producte. El juliol de 2015 la Comissió Europea va atorgar el certificat de Denominació d'Origen Protegida al fesol de Santa Pau. "Abans qualsevol que vengués mongeta blanca i de gra petit deia que era de Sta. Pau, però la de Santa Pau només es fa en terra volcànica, en cultiu de secà, ens explica Montserrat, es altres podien venir de qualsevol lloc però no ho deien i s’aprofitaven del bon nom que tenien les de Santa Pau."

La mongeta es planta al maig/juny i es cull al setembre o octubre i un cop seques es baten i se seleccionen. "En el nostre cas en fem pots de conserva. Volia que l'obrador pogués estar a casa. Així a l’hivern o si plou, i no pots treballar al camp, et poses a coure mongetes en l'obrador per a les conserves, i així mai pares." El fesol s'estava perdent perquè es feia de manera molt tradicional. Es plantava enmig del blat de moro perquè la simbiosi era beneficiosa per a les dues espècies: els fesols proporcionaven al blat de moro el nitrogen necessari i el blat de moro servia de suport a la mongetera i la protegia del perillós vent de ponent. Però d'aquesta manera el conreu era totalment manual i, amb una comarca eminentment ramadera, el fesol era només un complement. Cap als anys vuitanta, una generació de pagesos, joves en aquella época, van dedicar-se a millorar el conreu per facilitar-ne la mecanització.

Poc a poc es va intentar plantar la fesolera sola, i a partir d'aquí, els mateixos pagesos van anar seleccionant les que pujaven menys, fins a arribar a les varietats que es planten en aquests moments. També varen constituir l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, per promocionar i millorar la comercilització. I que hi hagi una estructura associativa ha estat una gran avantatge per qualsevol persona que vol començar, com ha estat el cas de la Montserrat.

La Montserrat ens explica també, que encara que el producte sigui el més lligat als valors del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, continua havent-hi pocs productors, de mongeta de Sta. Pau - Inscrits a la Denominació d’Origen Protegida (DOP) en queden vuit - i que la gran majoria tenen més de 50 anys. “Tot i que no sóm prou por mantenir una estructura d’una cooperativa, compartim maquinària i un envàs, una marca i una estràtegia comercial comuna.”

Les incorporacions de gent jove són molt puntuals, i no hi ha relleu generacional. Però ells segueixen lluitant cada any per salvar la collita, i espera que en un futur, els joves s'interessin per aquesta mena de cultiu tant singular, que només es produieix a un territori de 20km2 en tot el mon.

Ella ja està pensant en que en farà de l'obrador quan plegui, quan es retiri, si podrá traspassar-li a algú que vulgui seguir el projecte, perquè la seva idea és jubilar-se als 65, si pot, diu, "que això és molt dur", “i tot i que això és una passió també en tinc d'altres”, comenta, "llegir, passejar, no fer res... Potser quan no vagi tan cansada podré fins i tot llegir una estona sense adormir-me" .