Lorenzo pepe. El joier devocional.

Hem anat a visitar Lorenzo Pepe, un joier, artista, filòsof i artesà, que treballa tot l'any en un petit taller a la mola, la zona més tranquil·la i rural de Formentera.

La Mola és una petita muntanya en una petita illa de 12.000 habitants, tot i que a l'estiu Eivissa i Formentera poden arribar a sumar més de 3 milions de turistes.

Lorenzo va arribar a l'illa el 1997. Després de treballar a un bar tot l'hivern muntant nits temàtiques i decoracions, el cap el va convidar a passar uns dies a Formentera on, ens diu, s'hi havia instal·lat un col·lectiu molt interessant.

Jo vaig arribar a formentera el 97, ens explica Lorenzo, així que no vaig formar part, ni de lluny, de la primera fornada de hippies, o fugits o refugiats, com m'agrada més anomenar-los a mi. Així i tot quan vaig arribar vaig veure i vaig respirar una onada molt potent de viure d'una altra manera, no tant en l'àmbit econòmic, sinó en relació amb el temps, de com viure el temps, i com viure les relacions amb els altres.

“El que em va arribar a l'ànima va ser aquest sentit de la comunitat, d'estar plegats, la idea de compartir. I hi havia un centre, que era el mercat de la Mola, que orbitava sobre la idea de la creativitat, de l'artesania, de la importància del desenvolupament de la creativitat. Això sempre ha sigut un efecte que té l'illa sobre tots els que hi viuen.”

El mercat de la Mola era una altra cosa, ens diu, es respirava que aquest lloc era diferent. No era Europa, la gent vivia d'una altra manera, tenies la sensació que el lloc era únic. No hi havia res, però sí que hi havia gent que vivia amb una llibertat molt profunda, la llibertat de relacionar-te com volguessis, de ser qui et donés la gana ser sense ser massa jutjat. Podies anar nu, literalment i metafòricament.

“Aquí tot és com ho veus, la gent treu el cap per l'horitzó i ja veus qui és: el narcotraficant, el gandul, el hippy amb pasta, el hippy sense pasta, l'artista fracassat, el jubilat, tot és tal qual, i això em va semblar bonic: despullar-te de totes aquestes estructures socials que sempre m'han aclaparat molt."

Lorenzo al principi va viure al bosc, "com tothom", diu, però va tenir sort, perquè Ulisses Eliza, un col·lega, que tots coneixíen com a Pistolo, i que més tard es va convertir en un artista de fama internacional, s'acabava de comprar un terreny a Cap de Barbaria, i va deixar que uns quants amics s'hi instal·lessin.

A Cap de Barberia vivia també Dicky, ens diu, Dicky Medow. Nascut a chicago el 1940, i va ser un dels primers que van arribar a l'illa i es van instal·lar a finals dels 60. Dicky havia sigut perruquer i estilista del club playboy de chicago i conduïa esportius cars als EUA, fins que va arribar a Formentera com centenars de hippies nord-americans que fugien de la guerra del Vietnam o buscaven els seus paradisos artificials, i es va quedar.

Es va dedicar a l'escultura i va viure en una casa sense llum elèctrica, ni aigua corrent, amb una "ona molt tranquil·la", fins a la seva mort fa 5 anys.

Justament ara, Lorenzo, ha començat un treball d'investigació i recuperació del moviment hippie a formentera. Tots aquests que van arribar a formentera als anys 70 i que tenen ja 80 anys o més, i estan entrevistant els que encara viuen.

Estem recuperant el llegat que van deixar a l’illa, ens explica, i que és un llegat que ha quedat gravat a l'ADN de l'illa i de tots els formenterencs, tant de naixement com d'adopció.

El 1999-2000, Lorenzo va decidir començar a formar-se com a joier. Va començar a Barcelona, treballant al taller de Jaime Diaz, on va aprendre el que era un veritable taller de joieria. Uns anys després va decidir formar-se en una escola oficial, i llavors se'n va anar a Milà, d'on és originari, i es va matricular en una escola del seu barri, l'Scuola Orafa Ambrosiana, "una escola magnífica on vaig aprendre un munt", recorda. Al cap d'un temps, va conèixer l'Elena, la seva dona, i ja es van instal·lar a viure junts a aquesta casa de la Mola.

Al principi, ens explica, les meves joies eren molt bàsiques, molt rústiques, i a poc a poc vaig anar evolucionant fins a arribar al que faig ara.

Veníem les peces al mercat de la Mola, on vàrem haver de lluitar molt perquè es mantingués com un mercat d'artesans. L'illa ha canviat, diu Lorenzo, ara, és clar, cada cop hi ha més botigues, més roba de la xina, més bijuteria barata, i s'ha perdut molt tot l'aspecte artesanal.

Li hem preguntat per la inspiració de les seves peces, una mena de quimeres de fauna marina i roca, que esculpeix sempre una a una i després fon en plata o bronze. "m'interessa interpretar el llenguatge que té la naturalesa, el llenguatge formal dels éssers vius, la morfologia o més aviat el disseny dels vivents. Hi ha un disseny, un disseny estructural que sempre correspon a necessitats de l'evolució o d'adaptació al medi ambient, però d'alguna manera, des d'un punt de vista poètic, tenen un alfabet, un llenguatge, una gramàtica, i com tota gramàtica nhi ha un munt de normes i un munt d'excepcions a la norma, i això és el que he estat buscant."

A lorenzo li agrada reflexionar, parlar i explicar-se, així que segueix amb el fil del discurs. "m'agrada bussejar, m'agrada anar a la platja, m'agrada recollir coses, m'agrada caminar, m'encanta fotografiar, i durant molt de temps he estat recopilant elements i dibuixant. Els darrers anys, quan vaig trobar un material, una escuma, que em dona una textura que sembla molt natural i espontània, i és molt lleugera i ràpida de treballar, m'he bolcat a esculpir.”

“El millor és que ja treballo gairebé sense esbós, vaig sobre la marxa, perquè d'alguna manera tinc la presumpció d'haver assimilat la gramàtica. No tinc un acostament científic, de manera que vaig jugant amb aquesta gramàtica i començo a construir les meves pròpies "poesies", els meus objectes. Igual que aquell que arriba a un país nou i aprèn l'idioma d'oïdes."

Ens explica que li agraden diferents coses d'un mateix objecte, i cadascuna té la seva pròpia raó. Va jugant amb aquests elements i li surten formes que s'assemblen a altres coses i aquestes s'assemblen a altres coses. "aquesta és la gràcia", diu. "em poso a fer una peça per estudiar l'estructura del rusc, de l'hexàgon (que m'encanta), i em submergeixo en el problema de com posar una estructura hexagonal en un volum rodó, com organitzar l'estructura d'un hexàgon en un volum i, quan tinc la peça acabada, m'adono que és exactament igual que la pinya del xiprer."

"Els organismes formals bàsics sorprenen, i són sempre diferents. Són increïblement variats i alhora simples, matemàtics, i simètrics. Hi ha pocs elements i amb aquests pocs aconsegueixes una varietat bestial de formes. Això és el que vaig investigant.

Busco la immanència en aquests objectes. Tota matèria és esperit, les meves són peces devocionals, sacerdotals.”

A lorenzo l'illa li agrada a l'hivern quan els turistes desapareixen i queden els residents. "a l'hivern es viu de meravella, a mi m'encanta perquè en el fons és una petita comunitat. Tot i ser una illa al mig del mar, té tots els serveis i una activitat cultural increïble. L'hivern és en realitat el moment més social, on la comunitat que viu aquí s'uneix més, ens diu. "és bellíssima aquesta dimensió social i humana, que és el que em fa quedar a viure a formentera encara, després de 27 anys."

La Mola és especial, aquí encara estàs més aïllat, o t'encanta, o no la suportes. Es noten molt les estacions, i la gent que atrau l'hivern és totalment diferent que la que ve a l'estiu." aquí tothom es coneix, "tot i que de la primera onada molts ja han desaparegut. El més bo de l'illa és que aquí som tots iguals, qualsevol és qualsevol, des de philippe starck, a majoral, ulisses eliza, o christina rosenvinge. Artistes diversos, que es troben tots al mateix lloc."

Aquí també em vaig fer budista, ens diu, el budisme per a mi és Formentera, és la meva història aquí, l'enllaç amb la meva dona, amb l'illa, amb el que soc, és part integrant, no ho puc desvincular. El budisme em sembla la religió, o la manera de viure, més raonable, més coherent, més clara, la que més reivindica la sacralitat de la vida i, alhora, l'espiritualitat del material. No hi ha cap déu per enlloc, ni cap acte de fe, només cal entendre com funciona la realitat. És una higiene de la ment, una manera d'estar al món."

Lorenzo ens explica que fa 23 anys que medita, des que van venir uns lames del budisme tibetà que havien fundat un centre a França, i una dona gran alemanya, que vivia a Formentera en una casa molt especial amb forma d’octàgon, i que de tant en tant i convidava músics, artistes o monjos budistes, els va convidar a venir a fer unes setmanes de retir i meditació.

“I així vam començar a fer retirs, xerrades sobre budisme, meditació, recitàvem mantres, i va ser un moment molt bonic d´unió amb la gent."

Normalment, els retirs eren a la primavera i a la tardor i també els van anar a veure a frança.

"Al final he establert una pràctica de meditació al matí i la nit que em dona molta confiança. L'esforç és ser budista a la teva vida quotidiana, que ara mateix és anar una mica contra corrent. M'agrada molt l'actitud positiva envers tot, afrontar els problemes amb tranquil·litat i lucidesa, l'atenció a tots els éssers vius, la intenció d'estar al planeta sense fer mal a ningú, i tantes altres coses..."

En acabar l'entrevista, lorenzo pepe ens llegeix un paràgraf del llibre "el mite de la deessa", un llibre que segons ell va ser l'epifania, la caiguda de st. Pau a damasc i el que el va fer seguir el camí artístic que està seguint .

"La deessa mare, on sigui que es trobi, és una imatge que inspira una percepció de l'univers com un tot orgànic, sagrat i viu, del que ella és el nucli; és una imatge de què formen part, com els seus "fills", la humanitat, la terra i tota forma de vida terrestre. Tot està entrellaçat en una xarxa còsmica que vincula entre si tots els ordres de la vida manifesta i no manifesta, perquè tots participen de la santedat de la font original".

En lorenzo ens despedeix fent les maletes perquè marxa a Cambodja per col·laborar amb l'ONG italiana Nodo, que treballa donant sortides professionals als nens criats a les presons de dones de Cambodja, els fills de les preses. Fan cursos i tallers d'artesania i oficis. Lorenzo hi va per ensenyar joieria.

I amb això ens acomiadem de Lorenzo i de Formentera, amb ganes de quedar-nos, si us soc sincera, a passar-hi tot l'any

Hem anat a visitar Lorenzo Pepe, un joier, artista, filòsof i artesà, que treballa tot l'any en un petit taller a la mola, la zona més tranquil·la i rural de Formentera.